L’inici de les cabòries

Tot va començar quan em vàren preguntar: “Vols venir a pescar la tonyina ?”

Aquesta simple pregunta de resposta senzilla va cambiar la meva vida i la meva relació amb el món exterior.

Tenia el no a la punta de la llengua i algú s’em va avançar: “I tant que vindrem !”

Quan el despertador va sonar a les 6:30 vaig comprendre que allò no era per a mi.

El barco (a l’Empordà no en diem vaixell) d’en Guillermo estava preparat de bon matí. Era l’embarcació perfecte per descobrir el maravellós món del tonyinaire: ampli, estable, un prodigi de navegació. Comptavem amb la presència d’un gran mestre, en Pere, sabi i expert pescador i d’en Kim, bon alumne i millor persona.

Jo em limitava a observar tot el protocol de muntatge dels esquers, col·locació de les canyes, disposició de l’esmorzar, sobretot de l’esmorzar.

El dia va ser fantàstic i la pesca abundant. Un dia que recordaré, per bé o per mal, tota la vida, sobretot per que a la meva dona li va entrar el cuc de la pesca d’altura.